16 mar. 2013

FALLAS Y MASCLETÁ 2013



Ya han dado comienzo las Fallas Valencianas de este año, a Begoña Gimenez que es la Fallera Mayor 2013, no sé si la conoce mucha gente; yo creo que este año y por méritos propios la Fallera mayor debería ser Angela Merkel que a bien seguro estará representada por algún que otro ninot, pero como está muy ocupada, ha delegado el cargo en su secretaria que es esta que os presento de todos conocida (la de la derecha). La definición de Fallera según el diccionario es la que sigue: Persona que toma parte en las fallas de Valencia; pero bajo la definición de lo que representa esta fiesta de la sátira y de la crítica popular, es la persona que por clamor popular mas fallos ha tenido durante el pasado año; me queda la duda si Rita Barberá debiera ser dama de honor.
Este año y debido a los recortes de la "primera dama", los Valencianos han tenido que inventarse una forma de ahorrar dinero y que no por eso salga perjudicada la fiesta nacional, y lo han conseguido, han logrado hacer una Mascletá ecológica ¡sin pólvora! y es que a ideas no nos ganan los Alemanes, para ver de que se trata esta nueva Mascletá  ENTRA AQUI

7 comentarios:

  1. Pues a mi esa fallera me resulta familiar, que quieres que te diga.

    La mascleta no la conocía, pero prefiero oler a pólvora.

    ResponderEliminar
  2. Marcos a cual fallera te refieres? porque hay tres. Supongo que a Begoña, me gustaría saber si hay enchufismo en la elección
    A mi también me gusta mas el olor a pólvora pero el ruido me da muchisimo...en fin que a falta de Pan buenas son tortas
    Saludos y buenas fallas!!

    ResponderEliminar
  3. (abusant de la teva immensa amabilitat i t'envio aquesta bastant immensa crònica fallera que vaig fer l'any passat -va tenir força èxit entre els meus lectors. Crec que és amena i una mica informativa. Aquí va:


    Crònica d'una jornada valenciana i fallera. Amb diverses facècies

    El viatge

    Sis del matí, dissabte. Cap a València fallera. La Pepi -organitzadora- va avisar: no pugeu als autocars perquè pot ser que el que vingui primer sigui el 2 i el segon l'1. Arriben els autocars i un bon gruix de gent que tenia l'1 va pujar al 2 i viceversa. El primer en arribar era l'autocar 2 i el segon l'1! Quan ja hi estaven aposentats, tots cap a terra a fer el canvi. Després algun viatger va ocupar el seient dels guies i el que tenien destinat pels regalets, provocant la desolació de la Pepi.. Per acabar-ho d'adobar sobrava gent! com podia ser? Doncs que van pujar persones al.lienes que havien d'haver agafat el Sagalés que va arribar uns minuts abans. Gran fallada i... sense falles. El conductor del Sagalés no va estar al tanto de res. Tot plegat representà una hora menys d'estada a València.

    La Pepi, gran i excelentíssima persona. El Pepito, el seu home, també. Fou ell qui ens va tocar a l'autocar fins el moment d'esmorzar. Reconegué pel micro: Jo sóc molt soso. La Pepi va pujar després i fou un altra cosa. Gran animadora dels viatges: "Como están usteeedes?" Acudits, participació d'algun voluntari, caramels. Vigília del Dia del Pare. Ens obsequia amb un detall. Veiem la silueta de la ciutat diuen que fantasma de Marina d'Or. Punt d'arribada: Plaça d'Aragó. Diu el conductor: Generalmente llegamos hasta el centro però con las fallas hoy os sortamos aquí. Conya general.

    La ciutat

    Com Madrid, València és castissa, familiar. Les antípodes de Can Fanga, tan cosmopolita ella, freda? Allà es respira la joie de vivre. He trobat però que abunda el servei malcarat. Conviu però sense problemes amb el dependent que et tracta com si et conegués de tota la vida i fa broma. Serà per com afecta a cadascú la lluna de València? Els preus de les coses: humans. Sobretot el menjar, que sembla una de les principals ocupacions d'allà. No sé que hi troba la gent amb Barcelona, tot tan car, tants cotxes, sempre tan atapeïda.

    Dia massa bo. Només baixar veiem uns tios amb una samarreta: Rumbera de la Cabra -o així. Rojo,maricón i del Barça. A un encreuament topem amb la primera falla. No me la imachinava tan gran. Crec que és una cosa sense igual al món. Em cridà l'atenció l'aire disneyá de la majoria. Qui s'inspirà amb qui?

    ResponderEliminar
  4. Tarda

    Hora de la mascletà. No recordo tanta munió de gent com la que anava a la traca. La Neus no estava per soroll i per a no tenir problemes de lloc pel dinar ho deixàrem. Estàvem disposats a entaular-nos per a la paella, quan trobem: ració de paella: 4 euros!, Calamars amb sardines 2 o 3 euros. Per emportar. Tebiona, però boníssima, però no ens ho vàrem acabar. A la motxilla cap a Mollet, on la sogra en va donar bona compte. El cafè el prenguérem en un tamboret alt d'aquests que posen els bars al carrer, veient passar la gent que venia de la mascletà cap els restaurants. Ens van portar nachos barbacoa d'acompanyament (sic).

    El cantaire cec

    Sentim un que canta al carrer, en català, oriental. És un cantaire cec amb una guitarra. És a tocar les taules d'un restaurant terrassa. Moltes taules i plenes. És el cec que ens trobarem a una d'aquelles botigues de curiositats col.leccionistes, on es veu que la mestressa li va dir a la dona: Mirem que no entri perquè cada vegada ens trenca un cendrer. A mitja cançó passa algú i no sé que li diu, i ell, sense deixar de tocar contesta: Eivissa. Realment un figura, un artista. Deixo l'euro i li pregunto: És teva la cançó? i conesta: No, d'Andy i Lucas. Superava l'original. Em va convidar a escoltar-ne una de pròpia. Era una rumba, fantàstica, a la que em vaig animar a posar-hi alguna segona veu. Em va passar pel cap de ser el seu agent. Tens disc? No -diu. Grava'l -li dic. Vivia a València. Pel que sembla sol, ja que ens digué que les dones només volen l'interès i una li digué: No et vull perquè ets cec i et falta un ull. Diu que això el va ferir.
    M'han dit que em presenti a tu si que vales. Però si hi vaig i el Risto em toca massa els collons li trenco la cara. Tomba i gira. M'estén la mà. Comiat. Em diu tot marxant: grava un disc tu també.

    Si hom deia a Can Noctas que Catalunya està mot espanyolitzada penso que de València podríem dir que està desvalencianitzada, pel que fa a la llengua. Se sent poc el valencià. Tot i que l'idioma oficial de les falles ho és. Em sembla però que l'ús de tan castellà és per comoditat vehicular, i que en realitat hi ha més àmbits i més gent que el parla del que sembla.

    Sentirem un saxo pel carrer i resulta que eren unes canyes en forma de saxo. Sonava amb quasi el mateix timbre. Saxo andino, 15 euros. Val la pena un viatge a València o quasi, només per anar a la llibreria Paris València. Se celebrava a més una fira del llibre vell, on vaig comprar per 4 euros les cròniques d'un viatger Anglès a la Catalunya del XIX. Aconsello també la botiga Pop no sé què, amb centenars de curiositats.
    rrit massa)

    ResponderEliminar

  5. Vespre

    Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, que corona una carcassa de fusta d'uns tres pisos d'alçada on hi ha enfilades persones composant un tapís de rams de flors. Van entrant a la plaça les comissions falleres amb corones de flors. Amb la veu de fons d'un speaker abundantíssim de paraules, generalment de caire devocional. Impensable a casa nostra. Deixa bocabadat la quantitat de gent tradicionalment habillada, aquella fallereta amb cadira de rode; la gent més gran obrint la comitiva... Gent joiosa i àdhuc emocionada passant als peus de la Geperudeta. . Maravella, per no dir fa enveja. Sap greu que a Catalunya totes aquestes manifestacions molts les titllin de carrinclones. Cohesió social, la continuïtat que representa la tradició, la espiritualitat, nogenysmenys és això el que hom rebutja al principat, amic lector.

    Al costat mateix d'on esperàvem l'autocar, hi havia la Feria del jamón. Un envelat on se celebrava concurs de talladors i degustació.Hi entràrem per fer temps i ens prenguérem una ració de pernil extra, per 7 euros -aquí en compten 20.
    Al tornar, cap a mitja nit, un Sagalés -suposo que el mateix de Mollet- es va posar al costat del nostre durant algun km, no sabem si per avançar o provocar, provocant la por de molts i la reacció del viatger de davant: deixa'l que avanci!! potser instigat per un comentari meu. Sembla que algú a prop del xófer va parlar que "feien carreres", cosa que va ferir al conductor i digué pel micro: "No me ha gustado nada lo que he oído de hacer carreras. Yo llevo la misma velocidad punta desde Valéncia...yo soy un profesioná" Certament era un gran conductor. Sense més a resenyar, arribem a Can Mulà, després que ens acomiadés amb "un gran abrazo para todos"

    (Gràcies si heu arribat fins aquí, és que no us ha avo

    ResponderEliminar
  6. Toni, ara penso que si ho vols publicar com a post...tu mateix i borra-ho com a comentari

    ResponderEliminar
  7. Hola Criteri, un comentari "condocojone" pro, al gra, te la tiraste si o no?
    Jo, fá uns 30 anys ven tindre una historia a Valencia amb 3 americanes i no van caure com era habitual en aquell temps, seria molt llarc d'explicar, aixi que...Bona nit
    PD; Ens u van passar de conia clar
    Salutacions

    ResponderEliminar