JAUME RIFÀ, ENS VEIEM

Avui en pretendre fer un article, no sabia quin tema tocar i de vegades em passa, que en no tenir les idees clares ni haver-hi notícies rellevants per comentar el deixi per un altre dia; però en assabentar-me aquest matí de la mort del meu amic Jaume Rifà, la cosa ha canviat radicalment, no només li dedico aquest article, també reflexiono sobre la mort. La mort dels altres, en general, ve a ser la nostra pròpia mort, de fet penso que som nosaltres qui realment morim amb els altres, i no és un contrasentit, el que mor, físicament som nosaltres, el que es va, ha complert el seu cicle en aquesta vida punt i final; ¿Que és la vida sinó un continu morir? Al viure morim al temps i és per això que la nostra pròpia mort serà des d'aquest punt de vista la mort de tots aquells que ens coneixen.
Jaume Rifà, professor, escriptor i historiador del nostre poble Sant Fost i amic des de fa molts anys, li dic com li venia dient fins fa pocs dies ... Ens veiem.